Ensenyar a usar Internet als menors

data: setembre 2006
autor: Jaume Sureda Negre. Catedràtic del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació. Universitat de les Illes Balears

Ensenyar a usar Internet als menors

El desenvolupament accelerat i reeixit d’Internet s’ha vist acompanyat d’entrebancs. Un de remarcable és el risc que el seu ús pot ocasionar als menors, el col•lectiu que més fa servir la xarxa. D’aquesta utilització els joves en poden aconseguir molts beneficis: el seu ús no només permet l’accés a recursos informatius i formatius ingents sinó que també pot ajudar a fomentar la creativitat, a desenvolupar les habilitats de comunicació, a facilitar els processos de participació, etc. Però també exposa a múltiples contingències desfavorables.

Els principals riscos

Els principals riscos d’Internet per als joves s’associen, fonamentalment, a perills relacionats amb fraus econòmics, amb continguts il•legals i nocius per al seu desenvolupament i, finalment, amb les possibilitats de relacions indesitjables que es poden establir mitjançant el correu electrònic i el xat .A qualsevol persona mínimament assenyada li esgarrifaria la idea d’una gran escola amb alguns professors que pretenguessin robar als infants, o que prediquessin les més estrafolàries idees sense cap tipus de consideració ni moral ni científica. Doncs aquesta escola podria servir de metàfora per il•lustrar el que pot ser Internet per als infants si els pares i educadors no els preparen per emprar-lo de forma assenyada.

La difusió de continguts il•legals –incitació a l’odi racial, exaltació de la violència, pornografia infantil o violenta– o inadequats per al desenvolupament dels infants constitueix una preocupació constant per als legisladors, per al sector i per als usuaris.Dissortadament els perills d’Internet no es limiten a la possibilitat dels menors d’accedir a textos i imatges prohibides o inconvenients. Poden ser més greus. La facilitat per establir relacions amb persones desconegudes i amb intencions perverses és un fet que les enquestes demostren com més preocupant. Cal no oblidar que les sales de xat –un espai molt freqüentat per menors, sobretot per adolescents– ja han estat aprofitades per pedòfils que intenten convèncer els joves per conèixer-se fora de la xarxa. Per sort, a Espanya s’han produït pocs casos, d’aquests; però sí de forma notable a països com Estats Units, el Regne Unit, Suècia, Bèlgica o Alemanya.

Mesures i reptes

Davant aquesta situació hi ha dos grans perills. Un és no fer res; l’altre, caure en l’alarmisme i posar barreres, físiques o psicològiques, a l’accés a la xarxa. S’ha de pregonar que Internet, malgrat els inconvenients, és un bon invent; d’això no hi hauria d’haver dubtes.No podem restar mans aplegades pensant o fent veure que no passa res. De fet des de l’any 1996 en què la Comissió Europea va publicar un llibre verd sobre aquesta qüestió s’han desenvolupat i assajat diversos mecanismes. Així, per una banda, són molts els proveïdors de continguts i d’accés a la xarxa que han assumit codis deontològics. Els usuaris, per altra banda, tenen al seu abast molts paquets informàtics que permeten bloquejar Webs indesitjables.

Sigui com sigui cal no baixar la guàrdia i, sobretot, fomentar aquells mecanismes que permetin fer compatible el respecte a la llibertat d’expressió i els drets dels menors. Ens referim a mecanismes de sensibilització, formació i educació; a accions orientades a proporcionar pautes i criteris que ajudin a desenvolupar un sentit crític. I en aquest camp els pares i les mares tenen un paper fonamental. Ells i elles són els qui han d’assumir un protagonisme central. I no tan sols perquè són els primers responsables de l’educació dels seus infants sinó també perquè el domicili familiar és el lloc on els joves es connecten amb més freqüència a la xarxa.Aconseguir que els menors no s’exposin a continguts que els pugui afectar el desenvolupament físic, mental o moral és un repte difícil. Entre altres motius perquè la seva protecció esdevé molt complexa en xarxes obertes i amb les circumstàncies socials en què ens movem. No oblidem la paradoxa que, per primera vegada, una generació neix i creix en interacció amb un entorn virtual que ells dominen millor que no els adults. La llibertat té un cost; hem d’intentar, però, que no sigui massa elevat i, molt especialment, que no la faci inassequible als més febles. Ensenyar a usar Internet amb seny és part del camí que ens ha d’ajudar a fruir, a tots, d’aquesta llibertat.
etiquetes: aspectes legals, recomanacions, bones pràctiques, seguretat, societat