Els blocs personals (o com exposar la vida a través de la Xarxa)

data: setembre 2007
autor: Mar Rayó González

Els blocs personals (o com exposar la vida a través de la Xarxa)


Amb la publicació aquest any de la primera Guia legal per a Bloggers (elaborada per l’Electronic Frontier Foundation, EFF, una de les principals entitats mundials de defensa dels drets digitals de les persones) s’ha fet patent una realitat cada vegada més present respecte de la nostra relació amb la Xarxa. El fenomen dels “blogs”, una abreviatura que defineix quelcom semblant a diaris personals a Internet, comença a consolidar-se com a part de la cultura cibernètica.

Segons la pàgina web de Profes.net, “blog” és un terme que defineix un lloc a Internet que conté diaris personals en línea amb reflexions, comentaris i enllaços a altres llocs. La paraula és una abreviatura de “weblog”, procedent de “web” (internet) i “log” (diari); als que escriuen en aquests espais virtuals, són anomenats “bloggers”.

Un recent estudi desenvolupat als Estats Units per el “Pew Internet and American Life Project” indica un creixement considerable d’aquesta afició a escriure y llegir en aquests espais, dels que podem trobar-ne de molts diferents tipus, a més dels blogs: els fotolog (amb fotografies), els vlogs (amb vídeos) o els moblog (elaborats des de qualsevol dispositiu móvil, com pugin esser els telèfons).

Aquesta diversitat la trobem també en les temàtiques sobre les que versen els weblogs. Així, trobem blogs de notícies, blogs sobre literatura, sobre religió, sobre política,... Potser els que criden més l’atenció, emperò, siguin els blogs personals, aquells en què persones de diversa condició, sexe, cultura i llengua, exposen la seva pròpia vida a la lectura dels usuaris de la Xarxa.

Què és el que porta a la gent a mostrar la seva més profunda intimitat? La il•lusió de saber-se llegit pels altres? L’afany de donar-se a conèixer Xarxa enllà? El desig de deixar una empremta en aquest immens, replè i divers bosc que és Internet?
Si és difícil respondre a aquestes qüestions, més difícil és encara mesurar les conseqüències que aquest nou fenomen pot tenir en un futur. Sorgeixen molts dubtes en aquest sentit, i un es demana si els weblogs provocaran la desaparició del respecte a la intimitat (pròpia i d’altri), si afavorirà més encara la desinformació, o si potenciarà la incomunicació personal.

A banda de tot això, si hi ha una cosa que crida especialment l’atenció és que precisament avui dia, en què cada vegada són més les entitats que treballen per a defensar els drets dels menors a Internet, per a difondre una utilització segura de la Xarxa per part d’aquests, que lluiten dia a dia per a fomentar un acurat tractament de la imatge dels infants en aquest mitjà de comunicació... siguin molts els pares que utilitzen els blogs per a penjar-hi fotografies dels seus fills (es coneixen casos inclús de ecografies penjades als blogs), sovint acompanyades amb informació sobre on viuen, què fan, a quina escola assisteixen...

És evident que cal continuar treballant per a aconseguir que nens i nenes puguin trobar a Internet un entorn segur, però no oblidem que aquest treball s’ha de fer entre tots, inclosos els adults més propers als infants i que tenen, més que ningú, l’obligació de vetllar per la seva seguretat.
etiquetes: competència en l'ús de les noves tecnologies, societat, educació, tecnologia