Els telèfons mòbils i els malnats

data: gener 2008
autor: Jaume Sureda Negre. Catedràtic del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació. Universitat de les Illes Balears

Els telèfons mòbils i els malnats


Encara no fa un mes, quatre caps buits en edat adolescent foren detinguts a la barriada de Son Forteza. Els cotxes aparcats al carrer reberen les conseqüències dels impulsos dictats pels seus caps buits: rodes foradades, retrovisors espanyats, llunes rompudes, etc. Un d’aquells imberbes es dedicava a enregistrar amb la càmera d’un telèfon mòbil la destrossa que feien els seus companys. Quan foren detinguts confessaren que la seva pretensió era difondre la malifeta a través d’Internet.

La plaga d’enregistrar accions violentes amb el mòbil i difondre-les a través d’Internet ha arribat a Mallorca. Era qüestió de temps: des de fa tres anys aquest infortuni s’estén entre el jovent d’Europa i, sortosament, el que ara ens ha arribat és la seva variant més benèvola; la que només afecta els objectes. Hem duit sort: a altres indrets la fúria dels malparits no es dirigeix contra els objectes sinó contra les persones

A principis de 2005 es va detectar a Londres l’aparició d’un fenomen juvenil que es va batejar amb el nom de Happy Slapping -“pegant bufetades amb alegria” seria una traducció possible-. El nou esdeveniment consistia en l’enregistrament, i posterior exposició a Internet, d’una agressió a un vianant elegit de forma aleatòria. Sempre es seguia la mateixa seqüència d’atac: quatre brètols previstos d’un telèfon mòbil amb enregistradora de vídeo es situaven a un lloc transitat de la ciutat; un dels bergants s’acostava al vianant que havia estat elegit de víctima i, de sobte, li pegava dues bufetades. A l’escena, enregistrada amb la càmera del mòbil i després exposada a Internet, no hi apareix només l’agressió gratuïta sinó que també es pot sentir l’atac de rialles tant del qui fa de càmera com dels altres bergants que intervenen en l’atac.

La moda de pegar, gravar l’agressió amb el mòbil i exposar-la a través d’Internet va mutar ràpidament en una nova modalitat: amb el canvi, l’atac ja no es dirigia contra un vianant qualsevol sinó contra membres dels col•lectius més vulnerables. Els casos més coneguts són els dels enregistraments de maltractaments, sovint amb extrema violència, a persones sense sostre o a prostitutes. Els joves malparits canviaren de registre: ja no els interessava els guions de pel•lícules còmiques sinó els de terror. Tant en un cas com en l’altre, filmin el que filmin, aquests brètols sempre riuen: es diverteixen amb el patiment dels altres.

Les escoles i els instituts són els altres escenaris on s’han desenvolupant perverses versions del Happy slapping. Portals com Youtube estan farcit d’enregistraments d’atacs d’aquest tipus a alumnes, normalment les víctimes habituals de la violència escolar. El professorat també pateix aquestes perverses accions. Entre els casos més sonats i recents hi ha el d’una professora italiana que fou enregistrada a una aula, envoltada per un grup d’alumnes dos dels quals, aprofitant el tumult, li posaven mà al cul. O el d’una altra professora, en aquest cas anglesa, que, espantada, va trobar a Internet un enregistrament d’una de les seves classes on li enfocaven, des de posicions inversemblants, les seves parts més íntimes.

A molts indrets ja han dit basta i han plantat cara a aquests usos perversos del telèfon mòbil i d’Internet. En els darrers mesos, per exemple, a França s’ha sancionat una llei que persegueix severament l’enregistrament i difusió d’actes violents; en el Regne Unit s’han establert noves normes de disciplina a les escoles que inclou mesures estrictes contra l’assetjament amb mitjans electrònics; a Itàlia han prohibit l’ús del mòbil a les escoles…


És cert: a Balears fins ara hem tingut sort. La fortuna ha volgut què els brètols de Son Forteza facin malbé cotxes i no persones. Però me tem que és qüestió de temps; que qualsevol dia ens despertarem amb la notícia que a casa nostra també tenim malnats que, en el carrer o a les escoles, transformen els telèfons mòbils i Internet en instruments de tortura. Temps al temps.
etiquetes: menors, educadors, societat, educació, tecnologia