L’impacte d'Internet sobre els alumnes de secundària

data: setembre 2007
autor: Antònia Vidal Nicolau, llicenciada en Ciències Físiques per la Universitat de les Illes Balears, professora de Tecnologia a l'IES Son Pacs.

L’impacte d'Internet sobre els alumnes de secundària

«Teniu compte d'e-mail?» «Sí, bé, què vols dir? Sí, de Messenger sí que en tenim. Què és això d'e-mail?» Sovint, quan fem aquesta pregunta a les aules als adolescents més joves ens trobam amb la mateixa resposta. Els nostres alumnes són navegadors experts (un minso 5 per cent no té ordinador a casa, i de la resta, el que no té accés a Internet generalment és perquè està castigat), saben gestionar amb facilitat arxius de música i vídeo, xategen molt més que no parlen per telèfon i dominen en profunditat tot l'univers de jocs en línia. Això voldria dir que per a ells Internet no té cap misteri, però amb la senzilla pregunta del principi ja queden patents les seves mancances. Dominen l'ús (i l'abús) de les aplicacions lúdiques d'Internet, però no en dominen el vocabulari amb propietat, i ignoren certes aplicacions i normes de conducta bàsiques.

Tenint present tot això, podria semblar que la seva capacitat d’aprenentatge, especialment en les àrees de manipulació informàtica, s’ha desenvolupat molt ràpidament. Això és cert només en part, tenen destreses informàtiques, però sovint no les saben fer servir en aplicacions bàsiques. La gran majoria no coneix les funcions elementals d’un processador de textos i, malgrat que n’utilitzen diàriament, els sembla màgic aprendre a inserir un hipervincle. El seu procés d’aprenentatge ha evolucionat, ara només es documenten a través d’una paraula màgica i omnipresent: «Google».

El nostre ensenyament també ha evolucionat molt. Ara no sols ens podem documentar a través de llibres, sinó que també tenim recursos a Internet, podem aprofundir en tota la informació que desitgem, i ens hem hagut d’acostumar a nous termes i activitats com webquest, videoconferència, diari electrònic o e-journal, activitats en línia, agermanament electrònic (eTwinning), etc. Tota la comunitat educativa està plenament convençuda que això ajuda a desenvolupar un aprenentatge global molt més efectiu, i que aquestes eines són molt profitoses, però sovint ens demanam: amb aquest tipus d’aprenentatge els nostres alumnes estan suficientment preparats per a la societat actual? Hem d'abandonar totalment l'ensenyament tradicional, i capbussar-nos en la xarxa, el coneixement global? I nosaltres, estam preparats per afrontar tot aquest canvi? Els docents tenim accés a uns recursos gairebé il•limitats a la xarxa, però hem hagut d’aprendre a utilitzar-los gairebé al mateix temps que els nostres alumnes. Podem documentar-nos de manera més còmoda que abans, i també tenim plataformes i fòrums on podem intercanviar experiències educatives de manera molt més senzilla. Moltes vegades, talment com els succeeix als alumnes, ens veiem desbordats per la quantitat d'informació a què podem accedir. Abans només podíem cercar llibres, però ara podem consultar qualsevol idea o material que necessitem obtenir, de qualsevol escola d’arreu del món. Però amb això també hem de predicar amb l’exemple, diem als nostres alumnes que no poden copiar informació sense demanar permís o citar la font, nosaltres no podem fer el mateix amb els nostres materials.

La informàtica, i sobretot Internet, ocupa un lloc preeminent en la nostra societat, i els joves no queden enrere. Ells són normalment els primers a introduir aquests canvis, però evidentment només agafen allò que els interessa més. Des que fa uns anys es va introduir la informàtica a tots els nivells d'ensenyament obligatori (abans era només una optativa), tots els alumnes de secundària surten informàticament alfabetitzats. La nostra tasca, com a professors, sovint és aclarir com es pot utilitzar, o com s'hauria d'utilitzar, l'ampli ventall de recursos que ens ofereix la xarxa. Tots coneixem allò que està tan de moda que és que els alumnes copiïn la informació directament en haver de fer un treball, i que no l’elaborin ells mateixos. Solen acudir a llocs web tan populars com el «Rincón del Vago» i d'allà copien tot el que els calgui. Alguns professors s'han acostumat a tornar a demanar els treballs escrits a mà, per poder garantir que com a mínim l'alumne ha llegit la informació que aporta, en haver-se vist forçat a copiar-la. Potser hauríem de trobar maneres d’evitar aquesta estratègia i poder aprofitar les possibilitats de presentació que té el treball amb ordinador, cal obligar els alumnes a escriure només allò que entenen, i a citar la font d'informació. Aquest és un altre cavall de batalla, la majoria citen com a font: «Google», i punt. És una tasca feixuga fer-los entendre que cal citar la pàgina exacta d'on han tret la informació i, a més, valorar-ne la fiabilitat. Aquest és un altre dels fantasmes adolescents: la infal•libilitat d’Internet. De vegades ens trobam amb treballs basats en fets totalment falsos, i quan demanam a l'alumne com és que escriu allò, contesta, amb cara d'ofès: «Ho he trobat per Internet». Després, els hem de fer veure amb quina facilitat es pot penjar a la xarxa tot tipus d’informació, sense cap tipus de fiabilitat.

Internet també ens ha facilitat la comunicació amb les famílies i els alumnes mateixos. Molts professors posen a disposició de l’alumnat la seva adreça electrònica professional, i així poden comunicar-se de manera més eficient i personalitzada. Aquest curs, els nostres alumnes han participat en un projecte per a un concurs internacional d'elaboració de pàgines web en anglès. Els alumnes han seguit tot el procés de disseny i elaboració de la pàgina, han fet recerca d'informació sobre algun tema en concret, han elaborat la pàgina i l'hem publicada a la xarxa, primer en període de proves i després ja amb la versió definitiva. Internet ens ha permès que els pares també hagin pogut participar en l'avaluació de la tasca. Des de casa, durant el període de proves i informats prèviament de la contrasenya, han valorat el producte que els seus propis fills havien elaborat, han contestat un breu qüestionari, i els fills han pogut considerar els suggeriments de les seves famílies i fer les modificacions que han valorat oportunes. Així, d’alguna manera, les famílies han participat en l’aprenentatge dels fills, més enllà de repassar amb ells la lliçó i signar els exàmens corregits.

Aquestes són només quatre pinzellades de la manera com afecta l’era de les comunicacions el món de l’ensenyament, que, encara que es transformi i pateixi tots aquests canvis tan profunds, segueix tenint el mateix objectiu que fa molts anys, formar i preparar els joves per viure a la nostra societat.
etiquetes: pares, educadors, societat, educació, tecnologia, mestres