[19-05-2009] REPORTATGE: Els ordinadors no ensenyen sols

font: El País
àmbit: espanya
sector: societat

Digitalitzar les aules pot ser un revulsiu en un panorama d'alt fracàs escolar - Però és només un començament: sense formació de professors i bons continguts, mai serà suficient

Quan en els anys vuitanta van començar a aterrar en les escoles els avui ja oblidats vídeos VHS, molts van creure que amb ells arribava la revolució educativa. Però aquests aparells mai van passar de ser un complement, moltes vegades marginal, de la manera clàssica d'ensenyar i aprendre. Així ho recordava fa un parell d'anys al Congrés EducaRed el director d'un institut madrileny, per advertir, salvant les distàncies, que les eines tecnològiques, per si soles, no signifiquen res, sobretot en una aula.

Per això, molts experts i docents que porten anys treballant en col·legis i instituts amb les noves tecnologies, quan se'ls pregunta pel pla anunciat la setmana passada pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per digitalitzar el sistema educatiu, posen l'èmfasi en el com se'n van a usar els ordinadors i Internet, per oferir noves formes d'aprendre. Molts docents plantegen nombrosos dubtes, sobretot, perquè encara no es coneixen els detalls del pla, però ben fet, amb els mitjans suficients i una bona formació del professorat, la implicació d'aquests docents i dels centres, diuen, podria acabar sent un revulsiu molt important per al sistema educatiu. 

El pla preveu donar ordinadors portàtils a tots els alumnes de centres públics i concertats de 5è de primària a 4t d'ESO, començant el mes de setembre vinent amb els 420.000 estudiants de 5è de primària (10-11 anys). Cada alumne podrà portar-se l'ordinador a casa. 

Ara la ràtio d'alumnes per ordinador en col·legis i instituts és de 5,7 en els públics i de 10 en els privats; enfront d'això, als països més avançats en aquest camp, com EE UU, Austràlia, Corea del Sud o Regne Unit, estan entorn de tres, segons un estudi de l 'OCDE de 2006. També inclou el pla portar pissarres digitals i connexions a Internet en les aules. Ara, sense dades oficials, les estimacions diuen que aquestes pissarres arriben a entre el 10% i el 20% de les aules (a Regne Unit, en tron al 80%) i que hi ha Internet en la meitat de les aules de secundària i un 36% de les primàries, segons l'informe Les tecnologies de la informació i la comunicació en l'educació, publicat en 2007 pel centre d'investigació educativa CNICE i l'empresa pública Red.es. 

Però el Ministeri d'Educació insisteix que el projecte tindrà un dels seus pilars en aquesta formació dels docents d'un sistema educatiu en el que avui conviuen mètodes d'ensenyament del segle XIX -amb professors que es dediquen a llegir el llibre de text en classe-, mètodes del segle XXI -recolzats en aquestes noves tecnologies- i un immens gruixut a meitat de camí. Educació diu que l'objectiu, directament, és donar un gir a l'escola, a la forma d'ensenyar i aprendre, i reconeix que el canvi serà gradual. La teoria més recurrent, repetida moltes vegades els últims anys, la resumeix Gaspar Ferrer, director del Centre Aragonés de Tecnologías per a l'Educació (Catedu): "Ja no és el professor el que té la informació i se la presenta als alumnes perquè l'assumeixin, l'organitzin, l'associïn en les seves caps i la recordin. Ara és l'alumne el que té accés a molta més informació de la qual el professor hagués somiat mai posseir. Però l'accés a la informació no ens garanteix cap tipus d'aprenentatge. Cal gestionar l'accés, el contrast, en el seu cas; l'elaboració i discussió d'aquesta informació i la realització d'activitats que desemboquin en un desenvolupament de capacitats, habilitats i aprenentatges en els alumnes". I tot això ho ha de dirigir el docent, afegeix Ferrer. 

De 2005 a 2008 s'ha passat del 69% al 98% dels col·legis espanyols connectats a Internet amb banda ampla, mentre la mitjana europea és del 67%. Però malgrat aquesta millora i que hi ha nombroses iniciatives, almenys experimentals, en les comunitats autònomes, només un de cada quatre professors utilitza l'ordinador per donar classe, segons CC OO. A més, més del 80% dels estudiants de l'ESO no usa mai o gairebé mai l'ordinador en la majoria de les matèries, segons l'informe del CNICE. Jugar i escriure treballs són les dues tasques principals per a les que els alumnes usen els ordinadors en les escoles. I tampoc molt: ho fan habitualment entre el 15% i el 24% dels de primària i ESO.
 
A més, els docents que ja estan portant a terme els canvis metodològics es queixen per carta al Ministeri (ho va fer a principis d'aquest curs Lourdes Barroso) de la falta de suport que reben. La professora de secundària Marta Pacheco, responsable de noves tecnologies en el seu institut cordovès, l'Averroes, resumeix alguns dubtes dels docents: els problemes del software -les llicències són cares i si treballes amb software lliure es limiten les possibilitats, diu-, els de la connexió a Internet -"La nostra és massa lenta, no serveix bé per donar classe"-, el manteniment i recanvi d'uns equips que tindran un considerable tràfec a les mans entusiastes i a vegades destructives de nens i adolescents. Per exemple, en les escoles britàniques està molt estesa la figura del tècnic informàtic, no docent. Quant a les computadores, també s'han plantejat dubtes sobre si seran gratis per a tots els alumnes o si les famílies hauran de pagar alguna cosa, i si és així, si l'aportació dependrà dels ingressos familiars, com passa per exemple amb les beques de menjador. 

La principal crítica que alguns sectors educatius (l'associació catòlica de pares Concapa o els sindicats CSIF o USO) van fer al pla presentat per Zapatero va ser que l'extensió de la tecnologia està bé, però no és la prioritat per millorar el sistema, sobretot l'alarmant abandonament escolar: un 30% d'alumnes deixen d'estudiar després de l 'educació obligatòria, bona part d'ells perquè no aconsegueix el títol d'ESO. 

"Clar que necessitem un pla integral de formació que es faci en horari lectiu, però crec que sí estem preparats i que és el que cal fer. I crec que al final d'aquesta legislatura es podran començar a veure resultats", diu José Campos, responsable d'educació de CC OO, respon a les dues preguntes.
Carlos López-Cortiñas, el seu homòleg en FETE-UGT, diu que s'han creat bones expectatives, però també reprèn com prioritats educatives la lluita contra l'abandonament aviat i l'impuls de la formació professional. Quant al pla de digitalització, recorda que lo prioritari són els plans de formació dels professors "per no començar la casa per la teulada" i resoldre tots aquests dubtes que es plantegen i que tenen "molt revolucionats a tots els professors", en paraules de Marta Pacheco. "Ha de presentar-se dins d'un gran pla, d'un acord amb les comunitats, dins del diàleg social, de plans de formació perquè no es redueixi només a donar ordinadors com el regal de Reis", afegeix López Cortíñas. 

El cas és que el Govern no ha parlat encara de finançament (aquest tema es tractarà previsiblement avui a la reunió entre el Ministeri d'Educació i les comunitats autònomes) ni de terminis (ídem). Per això resulta bastant més que difícil aventurar valoracions sobre la viabilitat del projecte. A més, tot el món sembla caminar amb peus de plom, probablement perquè això implica molts diners i moltes negociacions i acords amb fabricants d'ordinadors i de software, amb les editorials (per a la creació de materials digitals), les operadores d'Internet o els sindicats. La majoria dels sectors implicats, en tot cas, es declaren preparats per ampliar el que faci falta. Així ho diu un portaveu de l'operadora d'Internet Vodafone, i els fabricants d'equips i de software diuen que ja tenen desenvolupats productes i serveis adaptats a l'educació. 

Les editorials de llibres de text també asseguren tenir materials i productes desenvolupats per respondre a aquesta digitalització, però des de l'associació del sector, ANELE, plantegen diverses qüestions que esperen que el Govern tingui molt en compte. "Nosaltres estem preparats, hem estat i seguirem estant a l'avantguarda, però caldrà fixar un calendari, buscar la manera de defensar els drets d'autor dels continguts digitals i tenir un pla de finançament dels continguts, perquè per a les editorials va a significar un esforç gran", exposa José Moyano, president de ANELE. 

A més, Moyano planteja que els professors segueixen demandant el llibre de text en paper i preveu un sistema en el qual els continguts digitals complementin els continguts clàssics. I tampoc està molt clar encara fins on ha d'arribar el paper d'aquestes noves tecnologies dins de la classe. La majoria dels experts adverteix que no anul·len tota la resta. Fins i tot els seus més entusiastes defensors, com el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Pere Marqués, assenyalen que tampoc convé, en una situació ideal, passar d'"un 50%" de les hores de classe basades en les noves tecnologies. "Encara que un alumne tingui un ordinador, no cal estar tot el temps davant", adverteix.
 
"El canvi tardarà temps", continua Marquès, que defensa un canvi gradual. Ja hi ha desenvolupats, per exemple, molts models de tasques depenent de la dificultat. Per exemple, des del més bàsic (el suport visual en l'exposició del professor o demanar als alumnes que busquin imatges i es documentin a Internet abans de l 'explicació) fins a les més complexes (una videoconferència amb una escola d'un altre país durant la que es presentin temes en un altre idioma). 

El bo, com diu Marquès, és que no es part de zero. A part de les xarxes que existeixen entre professors innovadors -Aulablog, Planeta Educatiu, la xarxa social Internet a l'Aula, El Muntatge-. I a banda d'iniciatives estatals com Internet en Aula (amb una inversió de Govern i comunitats de 484 milions entre 2005 i 2008, entre d'altres coses, ha portat Internet de banda ampla al 98% dels col·legis) o la digitalització de continguts per part del CNICE, diverses comunitats autònomes s'han posat les piles (les diferències ja es noten en la provisió d'ordinadors: 2,3 alumnes per computadora Extremadura front a més de nou a Madrid, Comunitat Valenciana o Canàries). El projecte d'ordinadors portàtils (Tablet PC) per als alumnes de 5è i 6è de primària d'Aragó potser és el que més s'assembli al qual proposa Zapatero. 

Es tracta d'un projecte en el qual la comunitat ha invertit uns 14 milions d'euros entre 2005 i 2008, explica el director de Catedu, Gaspar Ferrer, que consisteix que cada alumne tingui un tabletPC i cada classe, una pissarra digital i connexió a Internet. I la seva posada en pràctica té molt de la flexibilitat que reclama Marquès. Els centres s'han apuntat lliurement (ja ha arribat al 90% dels centres). Amb plans de formació, creació de materials didàctics i equips d'assessorament extern, "un dels punts forts en el procés d'implantació és l'adequació en cada centre, fins i tot en cada professor, al seu ritme per assimilar l'eina i els canvis que el seu ús produeix en les aules. Ens preocupa moltíssim més la qualitat i la seguretat i confiança del treball a l'aula, que la velocitat que els equips s'usin", diu Ferrer. A més, els equips són dels centres i són aquests els que decideixen si els alumnes poden emportar-se'ls a casa sempre (el que sol ocórrer en zones rurals), mai o només en algunes ocasions. 

"L'horitzó és molt difícil de definir perquè no podrem parlar d'un nivell d'integració total, amb profunds canvis metodològics en totes les aules, en bastants anys", afegeix Ferrer, que insisteix que els docents són la peça clau: "És cert que per al professorat, especialment el primer any, li suposa un esforç important i, per a molts, un canvi radical en la seva forma de treballar a l'aula. Però, també és cert que assumeixen la responsabilitat de formar als ciutadans d'una societat en la qual la informació flueix d'una forma completament diferent de com ho feia fins fa només una dècada". 

L'institut públic Averroes, de Còrdova, porta sis anys en un projecte de la Junta d'Andalusia d'introducció de tecnologies a l'aula. Marta Pacheco és la coordinadora d'aquestes tecnologies, i insisteix en els incentius per al professorat, en la formació. Però també diu que, si se'n va a fer bé, "endavant", perquè "l'educació a Espanya necessita un revulsiu". Com amb tot canvi, encara es desconeixen els resultats d'aquest, però, qui sap?, podria ser aquest revulsiu. Al cap i a la fi: amb l'ordinador, amb Internet: "Fins a als més trastos se'ls il·lumina la cara", acaba Pacheco.
etiquetes: competència en l'ús de les noves tecnologies, educació, tecnologia, mestres