[08-05-2009] Pares: millor educar que espiar a Internet

font: El País
àmbit: espanya
sector: general

- Diverses empreses ofereixen detectors de temes sexuals en els 'xats' de menors
- La millor eina: filtrar, controlar, informar i, després, permetre la llibertat
- Gestió, sí; fiscalització, no.

A casa de Joan i Albert no hi ha Internet. Els dos adolescents porten vuit anys intentant convèncer al seu pare que ho instal·li. Aquest considera que hi ha massa continguts "inadequats". La seva negativa no impedeix que ells naveguin "a casa d'amics i cibercafès".

Altres pares són de l'extrem oposat. Prefereixen que el seu fill es deixi les energies enfront de la pantalla abans que "deixi embarassada a qualsevol nena o s'infecti amb la sida", diu el psiquiatre infantil Paulino Castells. "Per a ells, Internet és com un preservatiu".

Les actituds oposades d'aquestes dues famílies són una mostra de la badada dels pares amb l'ocupació de les tecnologies, especialment d'Internet, per part dels seus fills menors.

Seguretat versus privacidad. On està el límit? Ells també tenen dret a la intimitat (diumenge se celebra el dia mundial del menor).

"El problema és que no té qui li formi en l'ús d'una eina molt potent. Pot ser una ajuda o una amenaça. Donar-l'hi sense formar-li és com lliurar de mateix-li el cotxe sense que sàpiga conduir. Internet pot actuar en benefici del teu fill si ho controles", assegura Guillermo Cánovas, president de l'associació Protégeles.

Castells relativitza els perills de la Xarxa. "No tots els pares que donen un mastegot són maltractadors. La realitat mediàtica sobredimensiona les coses, que tampoc són tan greus. El problema és que la pantalla no és capaç de detectar al fràgil i, per tant, s'ha de protegir tots. La tecnologia és meravellosa, però cal dosificar-la per evitar problemes, com en tots els àmbits de la vida".

Les amenaces no són exclusives del menor, encara que estigui més exposat perquè "domina l'eina i actua davant seu sense temor. La comunicació (missatgeria, xat, fòrums...) que ho posa a l'abast dels quals menteixen sobre la seva identitat per a contactarles; la publicació de dades personals de manera incontrolada en les xarxes socials i el correu brossa generat pels seus contactes, en els qui confia, són els principals riscos", considera Emilio Castellote, director de màrqueting de producte de Panda.

Si bé la majoria de famílies estableix normes d'ús i el 95% dels ordinadors domèstics porten protecció contra malware (virus, troians...), només el 2,7% tenen instal·lat sistemes de control parental o filtres de continguts. La dada apareix a l'Estudi sobre Hàbits segurs en l'ús de les TIC per nens i adolescents i e-confiança dels seus pares de l'Institut Nacional de les Tecnologies de la Comunicació (Inteco).

Aquests sistemes vénen amb el programa de seguretat, "però s'han d'activar i definir els seus paràmetres", compte Javier Ildefonso, director de màrqueting de producte de Symantec. La companyia treballa perquè "informin de l'activitat del menor sense que s'hagi de programar prèviament".

Pàgines com Protégeles.com, Menorenlared.com, Protegeatushijos.com, Chaval.es o www.norton.com.es/familias els ofereixen. Aquests llocs també faciliten informació i recursos per a pares, nens i educadors.

"La majoria de sistemes són binaris: autoritzen o impedeixen l'accés a un lloc, però no controlen el que es puja a la Xarxa. Vista la necessitat d'inspeccionar els uploads, se'ls està dotant de més intel·ligència", compte José María Hidalgo, de la companyia de seguretat Optonet. "El filtrat", afegeix, "només és del web. P2P, missatgeria instantània, correu electrònic, mons virtuals i altres eines són més difícils de controlar".

Els experts coincideixen que prohibir Internet al menor no és el camí. Si no se li deixa navegar a casa, ho farà en un altre lloc. Tots recomanen col·locar l'ordinador en espais compartits i instal·lar sistemes de control parental, però sobretot ensenyar a navegar de manera segura. "És una qüestió de confiança. Si els pares sospiten, que actuïn: ningú coneix millor als seus fills. Però com hobby no han de violar la seva privacitat. Més que controlar cal informar perquè adquireixin els seus criteris, sense oblidar que ells ostenten la pàtria potestat", opina Castells.

"No som partidaris de controlar ni de la intromissió en el seu entorn. La clau és ensenyar", diu Castellote.

Hidalgo considera que cal actuar en funció de l'edat. "Primer cal filtrar, després monitorar i, finalment, obrir a la lliure navegació, quan hagi adquirit un esperit crític i conegui els riscos".

La seva empresa ha creat Telemaco, un sistema que detecta xerrades amb components de persecució sexual en espanyol. "Si sospita, envia alertes al tutor". Per "Avançar-se al pederasta" ultimen un "avatar infantil per a entorns virtuals". La seva missió serà interactuar amb els seus habitants. "D'aquestes converses s'obtenen evidències que un altre avatar podria ser un pederasta. Com no és 100% fiable, ha de ser revisat per un humà", diu Hidalgo.

En el decàleg del bon ús d'Internet en Chaval.es recomanen als pares eines que "gravin les converses i tècniques d'hacker" per controlar als seus plançons.

"Cal donar aplicacions de gestió, però no de fiscalització", opina Luis Miguel García, director de seguretat i privacitat de Microsoft Ibèrica.

Windows Live Care Protecció Infantil gestiona l'accés a la navegació i missatgeria instantània. "S'accedeix des d'un navegador, de manera que el pare gestiona el que fa el seu fill de manera remota". El sistema defineix la protecció i els contactes autoritzats segons l'edat. Si el menor vol ampliar el ventall deurà demanar-l'hi al seu progenitor. Tots dos hauran de dialogar. Norton, Panda o Optonet tenen aplicacions similars.

"Si els pares no escolten les converses al pati del col·legi, tampoc ho han de fer en línia. Una cosa és espiar i una altra molt diferent impedir que entri en un xat sexual. És el que permeten els sistemes de control parental", sosté Cánovas.

Marc navega lliurement a casa. Les xarxes socials, la premsa esportiva i la descàrrega de jocs, música i pel·lícules són els seus passatemps favorits. L'adolescent, de 17 anys, no té problemes a deixar les seves dades en els llocs que visita. Creu que són "assegurances".

A Tuenti (5,5 milions d'abonats) s'accedeix per invitació. "Si hi ha problemes, podem traçar la procedència de la gent" diu el seu portaveu, Ícaro Moyano. Al no indexar els seus continguts en cercadors, com Facebook o Twitter, "renunciem a un enorme cabal de trànsit, però garantizamos que el que passa en Tuenti es queda a la xarxa social. És el nostre compromís de qualitat". I afegeix Moyano: "Només el 4,7% deixa entrar en el seu perfil a tota la comunitat. La majoria (75%) autoritza que els amics vegin els seus continguts, però impedeix que els descarreguin".

Habbo Hotel (21 milions de llatins registrats) és una comunitat virtual per a adolescents. Opera en castellà des de 2003. En Habbo cadascun crea el seu avatar per relacionar-se amb altres. El lloc té 14 moderadors que atenen les 24 hores en torns de cinc hores. La seva tasca consisteix a vetllar perquè es compleixin les normes de comportament i les regles de seguretat a Internet per a menors. "Actuam mitjançant les alertes que ens envien els usuaris, de les quals comprovam la seva veracitat. També llegim les converses, sobretot les de risc", explica Raquel Álvarez, responsable de comunitat. En els seus termes d'ús es reserven "el dret a llegir les converses. A canvi de ser un lloc més segur, hi ha menys intimitat. És l'equilibri que intentem mantenir".

En Tuenti, no hi ha moderació. La comunitat s'autoregula. "La millor solució és donar eines perquè ells puguin advertir de les amenaces".

La mitjana d'edat en Tuenti és de 24 anys. En Habbo, 15. Ho saben amb certesa? Si fossin menors i mentissin sobre la seva edat, també entrarien. Com en tants llocs. Encara que la majoria prohibeixen l'accés als menors de 14 anys, diuen que no té instruments per a detectarlo. Tuenti s'ha compromès amb l'Agència Espanyola de Protecció de Dades a implantar sistemes efectius de verificació d'edat. També depuraran els perfils de menors de 14 anys en tres mesos. "És increïble que no tinguin les obligacions del món offline. Per Què no se'ls exigeix el mateix que al propietari de la discoteca? No és impossible. Només és qüestió de voluntat", planteja Cánovas.

Protégeles va crear en 2007 Micueva, un espai prohibit als adults. Per ser membre cal donar nom, cognoms i telèfon. "Trucam per assegurar-nos que compleix el requisit. Òbviament no podem donar d'alta a 10.000 al dia, però l'objectiu no és la rendibilitat".

Les empreses que operen a Internet han de salvaguardar els drets del ciutadà. Per exemple, retirar i denunciar continguts il·legals, com la pornografia. Tradicionalment, han utilitzat sistemes d'etiquetatge per paraules clau. Qualsevol referència considerada inadequada és eliminada. Com el sistema no és del tot fiable (¿com se sap si sexe s'usa en context mèdic, literari o pornogràfic?), també ho revisen manualment. "És una tasca ingent i actuen sota demanda, quan reben l'avís" diu Hidalgo.

Un altre mètode és l'elaboració de llistes negres de web. Ara es comencen a aplicar sistemes d'anàlisi intel·ligent que ajuden al catalogador a revisar. "Ho rastregen tot i si detecten continguts il·lícits alerten a l'administrador". Alguns són capaços de detectar imatges pornogràfiques basant-se en la seva forma, posició, color, textura i sense fixar-se en el text que l'envolta. "Són programes d'intel·ligència artificial, però mai donaran el 100% d'efectivitat. Al final sempre hi ha una verificació manual", admet Hidalgo.

L'ajuda tècnica sempre és bona, però els pares no haurien de delegar en el software l'educació dels seus fills, sostenen els experts. "Els menors han d'aprendre a usar Internet d'una forma autònoma, eficaç i reflexiva. Generalment, pares i mestres saben menys que ells. Aquesta realitat té una lectura positiva a l'aula. El professor, supervisant sempre, pot donar més protagonisme a l'alumne avantatjat per convertir-lo puntualment en el transmissor d'informació", considera Josep María Silva, mestre i professor universitari de tecnologia educativa.

Tampoc cal subestimar al menor. A Llisa li agraden Fotolog i Facebook, on penja fotos seves i dels seus amics. La nena, de 13 anys, sap que no ha de donar dades sobre si mateixa. "Si ho faig, m'ho invent". Segons el segon Norton En línia Living Report, un 25% de menors com Llisa admet als seus pares entre els seus contactes de xarxes socials.
etiquetes: pares, menors, aspectes legals, recomanacions, bones pràctiques, seguretat, competència en l'ús de les noves tecnologies, delictes, mestres