[04-05-2009] Els ciberdrets de la Infància en el nou context TIC

font: Un blog en Red
àmbit: mundial
sector: general

En l'any que se celebra el vintè aniversari de la Convenció dels Drets del Nen (CDN) cap l'oportunitat de fer una reflexió sobre els nous reptes i oportunitats que es plantegen per a la infància i l'adolescència, no tant pel temps transcorregut, sinó pels vertiginosos canvis sociològics que s'han vingut donant, en especial, en l'últim lustre, amb la irrupció de les llamadas TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

És obvi que, en essència, poc o res es pot afegir a lo expressat en la CDN. No obstant això, val la pena pensar quins nous condicionants i agents apareixen en aquesta labor de defensa de la infància en el context actual.


Reaccions en matèria de protecció de la infància davant l'efecte TIC

Existeixen iniciatives que ja recullen certs matisos sensibles a les TIC en les seves propostes. Com no podia ser d'una altra manera, primer va ser Uunicef, que el Febrer de 2004, en el marc de la celebració del Dia Internacional per a una Internet Segura, va plantejar “els e-drets dels nens i les nenes”, potser més a efectes simbòlics que operatius.

De manera més difusa, diferents disposicions normatives relatives a la protecció de la infància que se n'han anat actualitzant recullen apartats encara que, pel general, un tant inconcrets i delimitats.

El propi PENIA, Pla Estratègic Nacional de la Infància i l'Adolescència (2006-2009), ja assenyala qüestions referents a les noves tecnologies. És simptomàtic que, en els seus primers esborranys, allà per 2005, ni tan sols apareixien al·ludides quan ja havia constància d'un canvi de necessitats en altres països (per esmentar una referència, suïcidis durant 2003 als Estats Units causats per ciberbullying).

Una altra iniciativa meritòria que cal assenyalar, per específica i innovadora, és l'anomenat Decret del Menor d'Andalusia, que datat el Febrer de 2007, té com títol “Decret de de Protecció del Menor en l'Ús d'Internet i les Noves Tecnologies”.

Per fortuna, aquesta inquietud per la reformulació de necessitats va calant en la nostra societat com demostra el recent esdeveniment celebrat a Palma el mes De març del 2009: “I Congrés Estatal sobre els Drets dels Menors enfront de les Noves Tecnologies”.


Europa per una Internet més segura

Les instàncies europees han pres un decidit paper per una Internet més segura, en especial per als menors. En 1999 van iniciar el “Safer Internet Action Plan”, rellevat en 2004 fins a l'any passat pel Programa “Safer Internet Plus” que, al seu torn, acaba de prendre un nou impuls per al període 2009-2013.

És revelador assenyalar com les línies prioritàries d'actuació han anat desplaçant el seu focus d'atenció. Així, els sistemes de filtrat o d'etiquetatge de continguts tan promoguts en els primers temps han quedat relegats a un segon pla en la mesura que els continguts són més audiovisuals (això és, no avaluables automàticament) i els usuaris s 'han constituït en creadors profusos i independents de continguts. No obstant això, el que s'ha mantingut constant és l'impuls de l'autoregulació per part de la indústria i el necessitat d'emfatitzar la sensibilització i la formació dels menors i els seus adults responsables. En l'actualitat, la telefonia mòbil va adquirint més pes en el ciberespai i són el ciberbullying i el grooming dos problemes amb nom propi.

Aquesta evolució en tan sols una dècada ens permet treure algunes conclusions tan evidents com immediates:

• No és previsible que el ritme de canvis i novetats es redueixi a curt termini.
• No es tracta d'una moda i es fan precises tant una adaptació constant com una labor de vigilància permanent que possibiliti preveure i actuar amb el menor retard.
• Ens trobem per primera vegada al menor com un dels participants actius principals del dany sofert per un altre menor.


Les TIC com oportunitat de promoció i participació

No cal oblidar que les TIC suposen una gran oportunitat per a la infància i l'adolescència. En molts casos, un adequat ús de les mateixes pot implicar ingents beneficis per al seu desenvolupament. D'altra banda, donada la importància dels nous usos socials de les TIC i de les competències digitals, es pot parlar sense cap tipus de dubte de “el poder de la infància en Xarxa”. Nens i adolescents copen molts dels usos i aplicacions més rellevants de la Xarxa i, el que és més, amb les seves preferències marquen el desenvolupament de la mateixa. Valgui esmentar recents experiències on la col·lectivitat d'usuaris, molts menors, ha fet canviar condicions d'ús de, per exemple, xarxes socials sense més que fer un front comú. Així doncs, promoció i participació són dues aportacions valuosíssimes de les TIC per a la infància.


Quins són els nous riscos?

En síntesis, i de manera simplificada, podríem dir que a Internet els menors s'enfronten a aquestes situacions:

• Continguts nocius, bé siguin il·legals o no.
• Grooming, o aguait sexual per adults.
• Ciberbullying, o ciberacoso per part d'iguals.
• Pràctiques comercials il·legals, amb publicitat enganyosa, estafes i fraus.
• Exposició a jocs d'atzar, casinos, apostes… que els són prohibides en el món físic però als quals poden accedir en línia.
• Realització, conscient o no, de pràctiques il·legals, que a la Xarxa es poden materialitzar amb un sol clic i cuya naturalesa i alcance és desconegut no ja pels propis menors sinó també per part dels seus adults responsables.
• Abusos en matèria de sol·licitud i ús indegut de dades personals, contra el seu privacidad i la seva intimitat.

Tot això cal considerar-lo tenint en compte que mai abans els menors havien estat exposats a “interaccions” tan abundants i immediates amb tal grau d'anonimat i falta de supervisió efectiva, tant als països més desenvolupats com en els que no ho són tant.


Quines noves dificultats es presenten en la protecció del menor?

• Globalització i transnacionalitat. Els qui pateixen les conseqüències de determinades amenaces no han de correspondre a una mateixa realitat geogràfica, sociocultural o econòmica que els qui les provoquen directament.
• Menors com agressors de menors. Nens i adolescents no són únicament víctimes sinó que també són participants actius i necessaris en moltes situacions on altres pateixen.
• Dificultat de regulació i intervenció. No és possible encara que fer complir la legislació vigent en qüestions ja regulades i existeixen evidents buits d'aplicació. A més, en molts casos, els condicionants legals implicats són diferents a l'intervenir agents de diferents països subjectes a reglamentacions dispars.
• Dinamisme extrem. Més que mai, l'àmbit TIC com nou entorn de socialització del menor es caracteritza per la seva frenètica evolució, per la qual cosa les tasques de prevenció i intervenció es veuen molt compromeses.
• Experiència i perspectiva limitada dels adults. En aquest terreny, on la infància troba compromès el seu benestar, els adults que prenen les decisions a penes coneixen la realitat i, encara menys, poden aplicar les seves experiències i coneixements.

De tot això cap deduir que els drets de la infància i l'adolescència necessiten, a la societat actual, una revisió que, en primer lloc, analitzi les noves formes que es veuen compromesos i, en segon lloc, identifiqui les mediades (educatives, legislatives… ) que garanteixin el seu més efectiu compliment. D'una altra manera, seguirem assistint a situacions absurdes d'adults que queden lliures de càrrecs en casos d'assejament a menors a través d'Internet (fins fa poc en països com Xile) o de menors encausats per pornografia infantil quan en els seus terminals mòbils guardaven, imprudent però inconscientment, alguna imatge pujada de tot de persones de la seva edat (actualitat avui dia als Estats Units).


Jorge Flores Fernández


Director de PantallasAmigas
Maig 2009
etiquetes: menors, recomanacions, bones pràctiques, societat