[27-04-2009] Els cibercafès, una via fàcil perquè els menors accedeixin a continguts 'tabú'

font: Diario de Mallorca
àmbit: espanya
sector: societat

Cada vegada són més els pares que posen els mitjans necessaris per controlar els continguts als quals poden accedir els seus fills a través d'Internet, esforç que a vegades cau en sac foradat ja que els menors més curiosos tenen la possibilitat de saltar-se aquestes barreres amb una simple visita a un cibercafè.
EFE Diferents experts consultats per Efe reconeixen la dificultat d'impedir que els menors entrin així en contacte amb "continguts inapropiats": llocs pornogràfics o pàgines racistes o violentes, per esmentar només els que més alarma generen.

Així, de poc serveixen a vegades els programes de control que les famílies instal·len en els ordinadors domèstics, o que aquests s'ubiquin en llocs comuns de la casa per facilitar la supervisió per part dels adults (alguna cosa que ocorre en el 61,3% de les llars, segons un informe de l'Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació/INTECO).

"Val que el menor es baixi a un cibercafè o vagi amb els seus amics i un portàtil a un bar amb wi-fi perquè pugui entrar en les pàgines que vulgui", adverteix a Efe el president de l'Associació d'Usuaris d'Internet, Miguel Pérez.

Segons l'estudi de INTECO, elaborat amb 625 famílies amb fills d'entre 10 i 16 anys, el 87,5% dels nens reben advertències del que han de fer a Internet, i a més el 64% dels pares fixen algunes "normes": un 59,6% sobre el temps i els horaris d'accés a la xarxa, convertit en el hobby tecnològic favorit del 75% dels menors.

Miguel Pérez explica que no hi ha una legislació específica de menors quant a cibercafès, i reconeix la dificultat amb la qual es troba l'administració per determinar "què és un cibercafè: una tenda, un bar...", el que ha portat, explica, que cada comunitat autònoma els hagi regulat de manera diferent, en algun cas dins de tipus comercials ja definits.

"No s'està regulat en entorns nous, com les xarxes socials o el fet que un menor obri un compte de correu electrònic, alguna cosa que hauria de tenir autorització paterna", afirma Pérez.

El "ciberbullyng" és un altre fenomen que té en els cibercafès un aliat, ja que poden ser utilitzats per a aquesta pràctica i encara que els ordinadors van deixant "rastre" en els servidors, els assetjadors mantenen l'anonimat perquè no se'ls exigeix el DNI a l'entrar en aquests establiments, com es fa a l'inscriure's en un hotel.

Segons Raúl García, responsable del Màrqueting de Beetdefender, empresa de software de seguretat, connectar-se a Internet a través d'un cibercafè "és una espècie de ball de màscares", ja que no se sap qui està darrere.

"Tu pagues per una hora de connexió i en general ningú et controla. Per política en aquests establiments no es capen els accessos a continguts depenent de l'edat, pagues i ets lliure després d'utilitzar el servei", afirma aquest expert, que creu que en aquest tipus regulació "estem encara en bolquers".

Encara que els principals temors dels pares són els de tipus sexual, les incidències més habituals són les referides als riscos físics que pateix l'ordinador per la seva possible infecció per virus, cucs, troians o lladres de contrasenyes.

Malgrat aquestes pors, hi ha poques famílies que fan servir programes de control parental que limiten el control automàtic a certes webs.

García indica que les majors amenaces, amb les quals s'enfronta un nen a la xarxa són la possible addicció als jocs, xarxes socials o missatgeria instantània; el ciberbullying, l'exposició a continguts inapropiats, però també el poder cometre accions il·legals: descàrregues o el 'crackeo' (modificació) de pagines webs.

En aquest sentit, Simona Cana, directora tècnica de Beetdefender per a Espanya i Llatinoamèrica, explica que hi ha programes de control parental que permet filtrar webs i correus, i que també pot protegir les converses de missatgeria instantània, bloquejar certes pàgines o limitar les hores de connexió.

Aquestes "suites de seguretat" són una aplicació configurable pels pares, que estan en ocasions en desavantatge respecte als seus fills, ja que al no ser natius digitals (nom que es dóna a la generació nascuda ja amb Internet) solen anar sempre per darrere dels seus retoños en aquest àmbit.

Aquests programes incorporen una "llista negra" de webs i paraules vetades que impedeix l'accés a determinats continguts: sexe, pornografia, drogues, alcohol, però també altres com termes com suïcidi o anorèxia.

"Depèn de la tipologia de cada família, a algunes els preocupa més el sexe i menys la violència i viceversa, el producte és amoldable a l'ètica i moral de cada llar", assenyala García, qui recalca que a més d'aquests programes de control ha d'existir una major vigilància física parental.
etiquetes: pares, menors, bones pràctiques, estudis, seguretat