[25-03-2009] La dependència dels joves del 'messenger' inquieta als metges

font: El Periódico
àmbit: autonòmic no balear
sector: societat

• Els experts alerten que els addictes estenen a la soledat i descuiden els estudis i la higiene

• El 10% dels adolescents catalans admeten passar-ho "molt malament" si no tenen a mà un mòbil

Quedar fora de joc, en sentit literal i figurat, és una sensació insuportable per a la majoria dels adolescents, i d'aquesta circumstància han sabut apropiar-se bé els dissenyadors d'algunes tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i de la seva publicitat. El mòbil, el messenger, les xarxes socials d'internet i els jocs d'ordinador han aconseguit atreure l'interès dels menors de 17 anys, i, com succeeix amb les innovacions pensades per a individus influenciables, el seu ús excessiu ja és un focus patològic. El 10% dels adolescents catalans diuen passar-ho "molt malament" si no tenen el mòbil, i el 7% dedica més de tres hores diàries als videojocs.

El fenomen ha arribat a les consultes mèdiques, confirma el psicòleg Josep Lluís Matalí, responsable de la unitat d'addiccions de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues, centre que en l'últim any ha tractat a una vintena d'adolescents amb greu dependència de les TIC. "I van en augment", indica.

Entrar en el messenger --canal d'intercanvi de missatges en temps real a través d'internet-- ha creat dependència en un creixent sector de nois i, sobretot, noies de 14 o 15 anys que, en cuanto arriben a casa, abans de saludar als seus pares i prescindint de si tenen fam, corren a connectar-se amb les amigues de les quals acaben d'acomiadar-se. "Si ningú els posa límits, poden estar en el xat xerrada electrònica de les deu de la nit a les quatre de la matinada, i al matí no es podran aixecar", relata Matalí.

HO DEIXEN TOT
Aquesta connexió és una necessitat amb els símptomes d'una addicció i múltiples problemes col·laterals: molts afectats pateixen alteracions del somni, deixen de dutxar-se cada matí, suprimeixen els esports que fins aleshores els van interessar -inclòs el futbol-, estan molt irritables quan no teclegen en l'ordinador, suspenen el curs escolar i, encara que resulti paradoxal, cada vegada estan més sols.

"Al principi, el mòbil i el messenger són la via per la qual molts adolescents que es relacionen amb dificultat milloren la seva vida social, però, molt aviat, aquesta vinculació es torna en contra seu", explica Matalí. "La por al ridícul, la inseguretat, la tendència a infravalorar-se i la por al rebuig que els va portar a bolcar-se en les TIC els enfonsa en una enorme desconfiança en la seva pròpia capacitat personal de relacionar-se, i encara s'aïllen més", afegeix el psicòleg en l'assaig Adolescents i noves tecnologies: innovació o adicció", del qual és autor al costat del psiquiatre José Ángel Alda.

PÈRDUA DEL PUDOR
En qualsevol cas, afegeixen, una relació a través d'internet resulta desproporcional: "Permet jugar amb la verdadera identitat, i això indueix a la desinhibició i a la pèrdua de pudor per expressar-se", indiquen. El pas entre l'ús raonable i la necessitat d'usar les TIC és imperceptible a l'inici i difícil de rectificar després. Matalí proposa l'abstinència com inici de la solució. "Durant una o dues setmanes, l'ordinador queda vetat a casa per a qui pateix el problema de dependència -explica-. Se li anima a fer el que abans era una vida normal: sortir amb els amics". Després, es li permeten fer els treballs de classe que ha de redactar en l'ordinador, però l'aparell ja no estarà a l'habitació del noi o noia dependents. L'adequat és instal·lar-lo al menjador o en un lloc d'estudi que comparteixin amb algun germà. La idea és que no es connectin més en soledat.
etiquetes: menors, recomanacions, bones pràctiques, estudis, societat