[12-03-2009] Com controlar l'accés de nins a Internet?

font: La voz digital
àmbit: espanya
sector: general

Resulta molt difícil, per no dir impossible, controlar l'accés dels nostres fills a Internet. De fet, ells saben molt més que nosaltres de tecnologia i accedeixen a qualsevol dels serveis que ofereix la xarxa amb enorme naturalitat i facilitat.

JUAN MANUEL ROMERO
VICEPRESIDENT D'ADICCIONES DIGITALES

El problema no és tant controlar el seu accés com controlar l'ús que fan d'aquest accés. Nosaltres, en Adicciones Digitales, donem xerrades en col·legis i institucions i el que fem no és prevenir que els nens es connectin a Internet, alguna cosa d'altra banda impossible, sinó ensenyar als seus pares a estar pendents perquè tinguin les suficients garanties que els seus fills fan un ús racional i raonable de la Xarxa.

És normal que un jove de quinze anys es connecti al Messenger, pràcticament tots els dies, però cal evitar que aquesta connexió duri hores. Una estona no està malament. Per això, en les nostres xerrades el primer que ensenyam als pares és la diferència entre l'ús, abús i addicció a la tecnologia. Alguna cosa senzill de comprendre.

Els xavals usen Internet quan es connecten una estona per divertir-se. Abusen si en comptes d'una estona estan connectats diverses hores, I es fan addictes de la tecnologia si estan set hores set dies a la setmana. Si ho translladam a la vida quotidiana, podem dir que algú fa ús del vi quan es pren un got durant el menjar, abusa d'ell si es pren set ampolles i és un addicte (un alcohòlic, en aquest cas) si presa set ampolles tots els dies.

La Xarxa té molts avantatges i molts perills. Fa uns dies escoltàvem atònics que la filla d'una regidora del PP a l'ajuntament de Getafe havia gastat més de 30 mil euros a descarregar-se una sèrie de televisió. No és la primera vegada que ho vam sentir ni, desgraciadament serà l'última.

Això s'hauria evitat amb un control responsable de la nena i les seves activitats a la xarxa. Alguna cosa impossible d'aconseguir si l'adolescent tenen l'ordinador en la seva habitació, perquè no sabem si a les quatre de la matinada estarà dormint, navegant o descarregant-se coses.

Nosaltres intentem que els pares puguin evitar errors colossals i benintencionats com els que ha comès la citada regidora, la qual honorabilitat no es pot dubtar per aquesta situació, independentment de l'ús que políticament es vulgui fer d'aquest succés. Li podria haver passat a qualsevol, del grup popular o del socialista. Però també és cert que el camí a l'infern està empedrat de bones intencions.

Però el que és clar és que no podem impedir als nostres fills que es connectin a Internet. Això sí, podem permetre que ho facin dins o fora de casa. Perquè si volen connectar-se només han d'anar a un cibercafè, on ningú els va a preguntar l'edat. I nosaltres estarem enganyats pensant que els nostres fills no usen internet.

No obstant això, si es connecten a casa hi ha algunes mesures que podem adoptar, Per exemple els filtres. Les grans operadores de telefonia ofereixen un filtre als seus clients, per un preu bastant raonable; uns dos o tres euros al mes. S'evita que descarreguin determinades pàgines, però no se soluciona el problema principal, que és l'accés a Internet. A més, els filtres són bons però no perfectes. A vegades es colen coses que els pares consideren que no deurien colar-se, encara que són les menys.

Per això, al final tot dependrà de l'educació i formació que hagin rebut dels seus pares i col·legis. Això de la llibertat responsable és una veritat com un temple. Són ells els que van a decidir l'ús que fan d'Internet, i per a això cal que estiguin convenientment formats. És un treball dur, que no es fa en un dia. L'educació dels nostres fills dura tota la vida, fins i tot encara que s'hagin casat i ens hagin donat néts.

És important que els pares coneguin l'ús que es pot fer, tant positiu com negatiu, d'Internet, mòbils, MP3 i MP4, Play, videojocs o xarxes socials com Tuenti i Facebook. L'última paraula sempre la van a tenir ells. Els hem preparat convenientment?


Consulta aquí la noticia completa.
etiquetes: pares, menors, recomanacions, bones pràctiques, seguretat