[03-07-2008] Massa Wifi?

font: El País
àmbit: espanya
sector: tecnologia

Els grups ecologistes demanen el retorn dels cables com forma de prevenir problemes de salut.

Ningú les veu, ni les sent. Estan, no obstant això, al voltant de nosaltres durant tot el dia. Ja sigui en les escoles, als edificis públics, a la feina i fins a l'aire lliure les ones electromagnètiques són part de les nostres vides. Amb la polèmica, encara sense tancar, de si les radiacions produïdes per les antenes i els mòbils són perjudicials per a la salut, el Wifi (Wireless fidelity) entra en escena, acompanyat d'una popularitat creixent.

La comoditat de viure sense cables ha fet que aquest sistema de transmissió de dades sense fil tingui una estupenda acollida. Per a molts tornar al cablejat és ja impensable. No obstant això, algunes associacions demanen el retorn del filferro de fibra òptica o el coaxial per evitar riscos per a la salut, argumentant que una exposició "residencial i contínua" pot ocasionar estrès, dolors de cap, insomni, falta de concentració i pèrdua de memòria, nàusees i taquicàrdia. Alguns metges també creuen que pot ocasionar, en alguns casos, càncer.
"Cal que es prenguin algunes precaucions per evitar riscos a llarg termini", assegura Pedro Belmonte, d'Ecologistes en Acció. En la publicació de l'associació, El Ecologista, s'ha proposat una moratòria a la instal•lació d'aquests dispositius en "centres d'ensenyament, biblioteques públiques, universitats i edificis públics", fins a determinar el risc d'una tecnologia de la qual poc s'ha publicat i que es troba en desenvolupament.

Riscos per a la salut.

Les radiacions que emeten les antenes dels dispositius wifi són "menors a les quals produeix un mòbil, però més constants", assegura Belmonte. Aquest tipus d'ones electromagnètiques són "no ionitzants", el que significa, segons la doctora Mercedes Martínez Búrdalo, de l'Institut de Física Aplicada, que "no produeixen efectes immediats ni perjudicials", al contrari de les radiacions "ionitzants" (raigs X i gamma).

El metge José Luis Bardasano, director d'Especialitats Mèdiques a la Universitat d'Alcalá de Henares, no coincideix amb la científica del CSIC. "El mateix va passar amb el tabac. No podem esperar 50 anys per determinar finalment que sí són nocives", assegura el també president de la Fundació Europea d'Electromagnetisme i Ciències de la Salut.
D'acord amb el doctor Bardasano, aquest tipus d'ones són pernicioses "perquè afecten els ritmes biològics", ocasionant que el cervell redueixi la producció de melatonina, una substància antienvelliment que, entre d'altres funcions, és anticancerígena. "La conseqüència", diu el catedràtic, "és l'aparició d'insomni, la fatiga crònica, i fins a càncer en persones amb predisposició".

La doctora Martínez opina que això "no està demostrat", i recorda que Espanya ha adoptat les recomanacions europees dels límits de radiació permesa. "Aquests dispositius compleixen amb aquestes mesures, per la qual cosa no hi ha risc de cap tipus", assenyala. La doctora en física cita l'últim informe realitzat pel Comitè Científic sobre Tecnologias Emergents i Noves (SCENIHR) per a la Comissió Europea, el qual assenyala que "no hi ha evidència provada que els camps de radiofreqüència puguin produir càncer".
El Bioninitiative Report, un informe sobre camps electromagnètics i radiacions realitzat per 14 científics internacionals, demana que es revisin els límits permesos de radiació, impostos per la Comissió Internacional per a la Protecció de les Radiacions No-ionitzants (ICNIRP, per les seves sigles en anglès). El grup d'experts assenyala que els límits vigents establerts ja no satisfan les necessitats de seguretat, per la qual cosa la salut pública està en risc.

Sobre el Wifi i el WLAN, el document assenyala que "no és possible afirmar" que l'exposició a aquestes ones sigui perjudicial per a la salut, encara que es necessiten fer més investigacions, puntualitza. L'extens text, de més de 600 pàgines, demana assumir "el principi de precaució", fins a poder descartar del tot una amenaça a la salut pública.
Els experts coincideixen en aquest punt quan es tracta de l'exposició dels nens a aquestes tecnologies. "Amb ells sempre es deixa una excepcionalitat", diu Martínez. "No es coneixen totes les fases del desenvolupament cerebral dels menors", diu la científica. Els tres demanen "precaució" i reduir l'exposició dels nens a la mínima possible.

Alguns països ja han començat aplicar moratòries en la instal•lació d'antenes de connexió sense fil. El novembre de l'any passat, la Direcció d'Assumptes Culturals de París va frenar la instal•lació de Wifi en biblioteques i museus fins a haver constatat els seus supòsits efectes en la salut. A Alemanya, el Ministeri de Medi Ambient recomanava a les escoles i centres d 'ensenyament evitar els sistemes sense fil i decantar-se pels cables com a mesura de precaució. A Itàlia, Suïssa, Àustria i Rússia, s'han produït determinacions similars.

L'auge del Wifi.

Cinc de cada deu internautes espanyols utilitzen el wifi com a mitjà de connexió a la xarxa. Un informe de Gowex, una empresa dedicada a l'estudi de les plataformes sense fil, assenyala que en només dos anys s'ha registrat un increment gairebé del 50% en els usuaris de wifi a Espanya. En 2006, uns sis milions de persones navegaven pel web gràcies a la tecnologia sense fil. Ara, segons informa l'observatori Gowex, són onze milions de persones. Espanya es troba en la vuitena posició entre els deu països amb més hotspots (punts d'accés comercials) en el món, amb 5.481. La llista l'encapçalen els Estats Units (62.562), seguit pel Regne Unit (29.073). 440 d'aquests accessos es troben en universitats o centres d'ensenyament. Des d'octubre de l'any 2006, els 50 centres públics d'educació superior van posar en marxa el programa Campus en Xarxa, impulsat pels ministeris d'Educació i Indústria, amb el qual els més de 1.3 milions d'universitaris poden connectar-se a la xarxa sense necessitat de cables. El rang mitjà de les antenes wifi és d'uns 300 peus (uns 91 metres). Wi-MAX (Wireless d'accés per microones) també transmet informació sense cables, però l'emet amb més potència. Es calcula que aquesta tecnologia, recent introduïda a Espanya, pot enviar dades fins als 42 quilòmetres de distància.
etiquetes: estudis